La fabulosa Idea Interna del doctor Zamenhof

Aquest mes de juliol no he parat quiet. I són tantes les coses a explicar que necessitaria un dia picant el plàstic del teclat. Com que és tard, però, me n’aniré a dormir amb una de les troballes més curioses de la setmana: la Idea Interna del doctor Zamenhof.

La història es remonta al segle passat. El doctor Ludwik Lejzer Zamenhof era un oftalmòleg de família jueva que va dedicar molts diners i temps de la seva vida a un projecte utòpic: l’esperanto. El francès és la llengua dels ideals il·lustrats, l’italià és una llengua dolça com l’amor i l’espuma del cafè… però Zamenhof tenia una idea clara del propòsit de l’esperanto: la pau i el diàleg entre les cultures. Per això l’Esperanto no ha de ser mai la llengua de cap país ni ha de representar la manera de fer i pensar de cap poble. Aprendre esperanto és, per tant, un esforç per entendre els altres.

Zamenhof aviat va decidir no tenir els drets d’autor de l’esperanto i lliurar el futur de la llengua a tots aquells que la volguessin aprendre. Però, en un dels primers congressos, uns experts van criticar durament Zamenhof. Si l’esperanto pretenia la fraternitat i l’amor entre els pobles, com podia ser mai una llengua neutral? Ja que aquests ideals són, al cap i a la fi, una ideologia.





1905-uk-eliro-el-la-kongresejo.jpg

Zamenhof, en comptes de caure a la trampa dels experts, va aprendre d’ella. I va respondre que, era cert, no es pot parlar esperanto sense tenir una ideologia, una raó per la qual fer-la servir.  Aprenem anglès per escoltar les sèries en V. O. , japonès per al manga, alemany per als negocis, hawaià per viatjar. I aprenem esperanto perquè creiem en el diàleg, i aquesta és la Idea Interna que ens mou. Els dos milions d’esperantistes s’haurien cansat aviat d’estudiar-la si no hagués estat per aquesta idea humanista.

En efecte: sembla que la gent no es mou sense un ideal, i per aquesta raó entre d’altres l’esperanto va tenir més èxit que altres llengües artificials — i n’hi ha moltes més de les que imagineu—: Volapük, Basic, Interlingua i un llarg etcètera de quimeres.

En voleu saber més? Pierre Janton en té un llibre molt interessant.

Acostumat com estava jo a l’anglès com a llengua global, no em podia imaginar que en un parell de setmanes acabaria aprenent tant Esperanto en un tres i no res! El que més recordaré, però, és com l’aprenentatge d’una llengua es converteix en una lliçó de valors.

Gis la revido!

@arnau_art

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada